El llenguatge del fred

Una nova obra que forma part  de la sèrie de l'Hivern  de la col·lecció "L'ombra del temps" on intento reflectir les diferents estacions amb  els colors i sensacions que le són pròpies a cadascuna d'elles.
Com les altres obres, en aquesta agafa un paper important la cera. la tècnica encaustica afegida a les altres que utilitzo de manera habitual. Aquí la cera agafa diferents formes i permet crear la perspectiva i el volum. Aiò es pot apreciar en les plaques de gel del primer pla i en els arbre nevats, així com en la boirina del conjunt. La veritat és que es tracta d'una sèrie on estic gaudint força.

l'ombra del fred

 

Una de les obres de la nova col·lecció de paisatges que estic realitzant. Aquests paisatges intenten reflexar les diferents estacions de l'any, els paisatges, sentiments i colors que dominen les mateixes. 

En aquest cas la tècnica és mixta, amb una base de caseïna. Es poden apreciar les figures que s'endinsen en un paisatge fred i glaçat. Aquest paisatge està completat amb la tècnica de l'encaustica, on la cera permet crear els matissos dels núvols i el paisatge.

La col·lecció d'obres relacionades amb el paisatge rep el nom de: "L'ombra del temps".

Camí nevat

Aquesta és la meva darrera obra. Tot un paisatge propi d'aquests dies. La veritat és que intento fer coses innovadores. En aquest cas es tracta d'utilitzar la encàustica com a tècnica complementaria a la que faig servir habitualment. Aquest paisatge està acabat en cera, la qual cosa li dona una textura  diferent.

A partir d'aquí començo una etapa on el paisatge serà el protagonista, un paisatge que no ha tingut mai l'objectiu de representar un lloc sinò un estat d'ànim i una manera de veure les coses.

Jugant a la sorra

Treballar sobre una imatge anterior donant diferent format i textures és una cosa que em permet valorar una mateixa obra des de diferents punts de vista i de treball. Això permet observar l'evolució que es produeix sobre un tema determinat. La nena que juga a la sorra, del tot indiferent a les onades que venen a morir a la platja, és una imatge agradable i quotidiana. El que passa és que, sovint, no ens adonem d'aquestes coses que passen al nostre entorn.

Una finestra al mar

Tornem als quadres on s'enfronta la figura al paisatge. En aquesta obra m'interessava presentar la contraposició entre un paisatge tant immens com és el mar i la figura que, solitària sembla donar-se compte de la petitesa de l'ésser humà enfront de la natura.